QMenta

La construcció del discurs, breu reflexió a partir del #manifiesto

Un és músic.

Compositor.

Soci de l'SGAE.

No toco en directe les meves composicions, que són per altres artistes i, per tant, la meva remuneració en tant que compositor m'arriba únicament com a Drets d'Autor.

No em descarrego programes de pagament de forma il·legal, ni pel·lícules, ni cançons, ni res de res... Tot opensource, o copyleft, o demo, o gratis o no m'ho baixo...

No compro al Top Manta.

Intento ser coherent. Un no sempre se'n surt. Però ho intento.

Sóc internauta. M'encanta l'evolució d'internet cap al col·laborativisme.

M'encanten les mobilitzacions, les campanyes i les cibercampanyes.

Abans d'ahir em vaig llevar amb la notícia que s'havia creat un #manifiesto en defensa de los derechos fundamentales en Internet, com a reacció davant l'Avantprojecte de la Llei d'Economia Sostenible, que inclou una disposició que teòricament havia de permetre tancar segons quines webs sense ordre judicial prèvia, pel procediment administratiu. Caram! Jo hi he de ser!

No el vaig poder llegir amb tranquilitat, només en diagonal.

No em va acabar d'agradar, sense saber ben bé perquè. Al migdia em vaig trobar amb el Jose Rodríguez per parlar d'altes qüestions i li vaig preguntar la opinió, i em va contestar que subscrivia només 3 o 4 punts dels 10 del manifiesto...

A mesura que passaven les hores, hi havia un rau rau creixent dins meu, mentre la majoria s'hi adherien, jo més me'n sentia desvinculat... I sense tenir clar el perquè...

De vegades la construcció del discurs és lenta. Ahir hi havia alguna cosa que em deia que no estava bé.

I quan començava a tenir el discurs una mica més elaborat, el propi Jose Rodríguez en un article fantàstic exposava el que jo encara no sabia que pensava millor del que jo hagués pogut expressar.

Així que ja sabeu, quan estigueu construint el vostre discurs sobre algun tema, passeu-vos pel bloc del Jose... je je je

Montilla, el català, la catalanofòbia i les cabòries...

Montilla

José Montilla, català nascut a Córdoba, ex Alcalde de Cornellà, ex President de la Diputació de Barcelona, ex Ministre, Primer Secretari del PSC i Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya.

El català

Criticat per ser un català poc català. Parodiat (fantàsticament per Sergi Mas) pel seu carisma, oratòria, presència i, com no, pel seu català.

Montilla té un català, en quant a vocabulari i gramàtica molt millor que molts catalanoparlants. És el seu accent i algunes relliscades originades per una (cada cop menor) traducció constant des d'un altre idioma les que han fet créixer la fama de que no parla bé la nostra llengua (parlant d'accent, algú l'ha sentit quan parla en castellà? Té un accent català brutal!). Bé. La majoria dels qui ho critiquen i repeteixen han escoltat només el Sergi Mas amb ulleres i no pas el President. Però tant hi fa. L'important és que parla català. L'important és que l'estudia. L'important és que s'hi esforça. L'important és que és un èxit seu i del País, tal i com destacava ahir a l'Avui en Lluís Foix, en el seu article "El català de Montilla".

La catalanofòbia

Ahir el President va ser a Madrid i estant davant d'un auditori declarat per alguns com a hostil, els va deixar anar un missatge clar i contundent. La catalanofòbia a la que el PP recorre constantment només genera odi i desafecció.

Les cabòries

Bloc(g) recomanat d'avui: Les cabòries d'en Montilla, de David Montilla, esquerranós resident a Cànoves i Samalús, Vallesfèric, pare, blocaire... Un bloc fresc i interessant.

Meme: Tres consells per ser un bon blocaire/Tres consejos para ser un buen blogger

Entro a veure el bloc de l'Eduard, En veu alta i em trobo convidat, com ell, per primera vegada a participar en un Meme. I he de donar tres consells per ser un bon blocaire! Molt ràpidament: 1: sigues constant 2: sigues col·laboratiu: ajuda altres blocaires i aprèn d'altres blocaires 3: fes el bloc només si et ve de gust, no perquè estigui de moda I ara em toca convidar 3 blocaires més a participar al Meme, i ho faig amb la Marina, la Fani i el David Montilla Ui quina ilu! Un Meme! Jo!

Un (altre) decàleg sobre blocs

1. Un bloc? Perquè?

Aquest punt i el següent podrien estar englobats en un de sol, o amb l'ordre canviat. Perquè, de fet, són preguntes que, depenent de cada bloc, poden sorgir com el dilema de l'ou i la gallina... (Va ser l'ou!) . En aquest cas, és bo saber perquè escrius el bloc: si ho fas per tu, pels teus amics, pels coneguts, per un col·lectiu concret... Per deixar constància dels teus coneixements, de les teves opinions, dels teus sentiments... Això no vol dir que l'objectiu amb que neix un bloc no pugui canviar, però és bo començar tenint-ne un.