QMenta

#28f: El gran fracàs de l’independentisme de Llinars

Més de 4000 € públics gastats.

2 locals municipals cedits.

Publicitat gratuïta a les publicacions municipals.

Publicitat enganyosa a les escoles de Llinars.

Cartells i pancartes i pancartes i cartells penjats arreu del municipi, saltant-se totes les normatives.

Actes festius i un munt de gent vinguts d’arreu per ajudar a mobilitzar l’electorat independentista.

Tot això, que explicaré amb detall en articles posteriors, no ha servit per aconseguir una participació raonable a l’enquesta separatista realitzada aquest 28 de febrer.

La participació ha estat del 17,35% del cens, tot i que el vot s’ha ampliat als menors d’entre 16 i 18 anys i al conjunt dels immigrants, tinguin o no dret a vot a les properes eleccions municipals.

Si tenim en compte que Llinars té un Ajuntament amb majoria absoluta d’ERC, que va aconseguir més de 1500 vots, que CiU té destacats membres participant activament a l’entitat organitzadora de la consulta i va obtenir quasi 400 vots,  que les CUP aspiren a presentar-se a les properes municipals… el fracàs és absolut!

Si la xifra de participació de les enquestes realitzades al mes de desembre, per sota del 28%, ja van ser un exemple esclaridor de quina és la importància que li dona el conjunt de la població al problema identitari, els pèssims resultats de participació a Llinars reafirmen el que ja sabíem… Els ciutadans i les ciutadanes tenim altres preocupacions, altres problemes, altres il·lusions i altres inquietuds…

La llàstima és que a Llinars, per a constatar-ho, el Martí Pujol ha concedit una subvenció de 4000 €, 100% del demanat, a una entitat de nova creació després d’haver retallat les subvencions a totes les entitats que participen a la Festa Major, per exemple.

La llàstima és que a Llinars, el Martí Pujol ha cedit 2 espais municipals, ha permès saltar-se totes les normes sobre publicitat i col·locació de cartells, ha inclòs actes polítics a l’Agenda Cultural, ha donat el Pregó de Carnestoltes a una entitat Política i ha encarregat una bustiada promovent la mal anomenada consulta a costa de l’erari públic.

La pregunta és: aquests esforços, no els podría haver realitzat l’Ajuntament en polítiques d’ocupació al poble? O en polítiques socials? O en cultura?

Els i les socialistes de Llinars no deixarem d’explicar en què es gasta els diners de tothom el govern independentista d’en Martí Pujol.
Els i les socialistes de Llinars sí tenim un projecte de Llinars que no exclou ningú, que és per a tots els llinarsencs i per a totes les llinarsenques, sense tenir en compte en quin idioma parlem, de quin color tenim la pell, com vestim o quants anys fa que nosaltres o la nostra família fa que vivim a Llinars.
Per un Llinars per a tothom, per això treballem!

L'orgull de dedicar-me a la política

Som en dies d'alarma social pels casos de corrupció i de pressumpta corrupció.

Fa temps, també, que es parla de desafecció per la política. El terme el vaig sentir per primer cop en boca de l'Artur Mas, quan no va aconseguir (de nou) la Presidència de la Generalitat i va parlar-ne com si el problema fós de la classe política quan el que el preocupava era que "els seus" no l'havien votat tant com esperava...

Fa temps que es parla de que tots els polítics són (som) iguals...

De vegades aquesta expressió (sempre despectiva) fa referència a que tant hi fa votar dreta que esquerra, de vegades (la majoria) a que tothom que es dedica a la política és corrupte, o (com a mínim) interessat...

Conec molta gent que es dedica a la política. La majoria al meu partit, és clar, però en conec a tots els partits de l'espectre ideològic català.

I afirmo, sense rubor, que el 99,9 % d'ells (i d'elles) creuen en el que fan, sacrifiquen molt temps personal, posen en perill les seves relacions personals (en un percentatge també molt alt) i ho fan per voació de servei públic, per convicció moral i ètica.

Afirmo també que el poder pot corrompre, però que en la immensa majoria de les ocasions no ho fa, perquè els (i les) íntegres som més que els corruptes o els corrumpibles.

Afirmo l'orgull de dedicar-me a la política.

Ho faig a nivell d'Espanya, de Catalunya i de Llinars.

Ho faig a nivell públic i privat.

Ho faig a nivell personal i orgànic.

Sóc un ésser polític (que diria Aristòtil) per convicció, per necessitat intel·lectual, per genètica familiar i perquè no puc sofrir la injustícia social (o allò que jo considero injustícia).

I no només defenso la política i els polítics, sinó que defenso el sistema de partits (millorable, evidentment), el nostre sistema electoral (tot i necessitar una llei electoral catalana) i al conjunt de la classe política, perquè la immensa majoria dels i les que en formen part (dels i les que en formem part) som a diari al carrer, treballant, estudiant, vivint i escoltant i tractant de convèncer i mirant de millorar la vida dels nostres conciutadans.

I de la mateixa manera que defenso la política i els polítics, acuso als polítics que fan veure que no fan política. Als qui, amb un discurs populista, acusant els altres de "ser tots iguals", de fer política (contraposant-ho a que ells treballen pel seu poble), posen en perill la democràcia.

Perquè democràcia no és només anar a votar cada quatre anys, és obvi. Democràcia és reunir-se amb entitats i persones, empreses i sindicats... Democràcia és parlar i escoltar, convèncer i deixar-se convèncer... Però també és democràcia fugr del populisme, de l'acusació fàcil i de la demagògia.

A Llinars estic tip d'escoltar frases (dites per regidors) de l'estil: Vostès fan política, nosaltres treballem pel poble.

Però també estic fart d'escoltar frases (dites per altres regidors i per membres de formacions polítiques) de l'estil: el descrèdit de la política, estic fart(a) dels polítics, vosaltres no defenseu el poble sinó la vostra política...

Jo us acuso, a vosaltres polítics que feu veure que no ho sou, a vosaltres populistes, a vosaltres que us aprofiteu d'un sistema que, o critiqueu o us sentiu únics veritables valedors del mateix, de fer MALA política, de fomentar la desafecció i de ser un mal endèmic de la democràcia i us animo a rebatre'm i a demostrar que vaig errat.

IV Convenció Municipal: Solucions Locals als Nous Reptes

Durant el dia d'avui, el PSC celebra la seva IV Convenció Municipal amb el lema Solucions Locals als Nous Reptes.

Els socialistes de Llinars hi som representats pel Jordi Sobrequés, el Gabriel Ros, l'Ignacio Chicharro i un servidor.

Com sempre des de fa ja un parell d'anys, disposem de wi-fi lliure a tot el recinte per a poder connectar-nossense prolemes i fer la nostra tasca de ciberactivistes amb rapidesa.

Podeu seguir els debats i el que hi passa:

-Al canal de televisió del PSC

-Al Facebook

-I al Twitter

Al meu twitter també hi haurà seguiment i, si puc, via liveblogging...

#tagtwitter: #CM09

Arrossada Popular a Llinars

Vine a disfrutar del millor arròs mariner de la mà del PSC de Llinars!

El proper diumenge 17 de maig, a partir de la 1 del migdia, al Parc Francesc Macià de Llinars (al costat de la Residència d'Avis) els i les socialistes de Llinars et convidem a gaudir d'un magnífic arròs mariner.

En la que serà la 3a edició del que ja és una tradició gastronòmico-festiva de Llinars, podrem gaudir d'un magnífic dia de trobada amb un munt de Llinarsencs i Llinarsenques. L'Arrossada Popular de Llinars és oberta a tothom. Només cal que porteu plats i coberts i ganes d'assaborir un magnífic arròs en un ambient de festa.

El preu del tiquet és de 10 € i inclou l'arròs i una beguda.



+ info a facebook i a la nova web del PSC

“Jo? De Llinars de tota la vida” o el canvi que necessita Llinars

Més enllà dels posicionaments polítics de cadascú, més enllà de les ideologies i més enllà de les relacions personals, és evident que la política municipal, la gestió municipal, les polítiques que els equips de govern municipals tiren endavant venen condicionades per maneres de fer arrelades a cada municipi, per una cultura política i social sovint inconscient que ho afecta tot. I quan més petit és un municipi més es noten i perviuen es condicionants més locals.

A Llinars (com en d’altres pobles, suposo) hi ha una qüestió de la que ningú es fa ressò públic, però que és un intangible permanent que ho condiciona tot, que etiqueta els ciutadans per sobre de les ideologies.

I és si ets o no de Llinars de tota la vida.

Jo fa 4 anys que visc a Llinars. I cada dia me’l sento més meu. Cada dia m’agrada més. I cada dia m’agraden menys algunes coses. I aquesta és la que menys m’agrada de totes. Que t’assenyalin per no ser Llinarsenc de fa no sé quantes generacions és tan estúpid com preocupant. Parlo amb amics que fa 30 anys que es van instal·lar a la vila i em confirmen que ells encara se senten dir que són de fora.

I la política a Llinars, com la resta de l’activitat social organitzada, queda permanent contanimada d’aquests prejudicis.

Però Llinars té més vida que la que gira al voltant del centre històric (tant a nivell territorial com social i emocional). Llinars té vida en les urbanitzacions disseminades i desateses històricament. Llinars té vida per sobre de l’àrea central. Llinars té vida més enllà d’allò que creuen uns quants.

I ha arribat el moment de trencar amb aquesta diferenciació en funció dels anys d’arrelament per deixar pas a un Llinars nou, normal i normalitzat, on integració no signifiqui només calma i abaixar el cap sinó participació activa en tots els àmbits socials, polítics, esportius i culturals.

El canvi que necessita Llinars no vindrà de la mà de qui practica l’exclusió o la discriminació (reitero que inconscientment moltes vegades) sinó de la mà dels qui també som de Llinars, dels qui també som Llinars. I vindrà no en form de revenja sinó d’acció concertada, d’exemplificació mitjançat les nostres accions que ser Llinars, ser de Llinars, estimar-te’l, treballar-hi a favor, treballar pel benestar de TOTS els seus conciutadans, no és només a l’abast d’uns quants, sinó de tothom qui ho vulgui.

Primer Secretari a Llinars!

Des del passat dimecres, 26 de novembre de 2008, tinc l'honor d'encapçalar la nova Comissió Executiva del PSC de Llinars, en qualitat de Primer Secretari.
En el transcurs de l'Assemblea Extraordinària que els i les socialistes de Llinars vam celebrar a la seu del Partit a partir de les 20:30 del vespre, amb la presència de l'Esther Garcia (Secretària d'Organització de la Federació del Vallès Oriental) i del Joan Castaño (exalcalde de Sant Celoni i Presidet de la Comissió Gestora que ha dirigit l'agrupació des de les passades eleccions municipals), així com del Juanma Segovia Ramos, recentment reescollit Primer Secretari de Granollers, es i les companyes de Llinars em van fer l'honor d'escollir-me com a Primer Secretari de Llinars, al capdavant de la Comissió Executiva d'Agrupació formada també pel Jordi Sobrequés com a Secretari d'Organització i per la Rosa Casellas com a Secretària de Política Institucional.

És aquesta una executiva que neix amb la voluntat d'entomar el repte de fer créixer la organització, de fomentar-ne el necessari debat ideològic i d'impulsar les polítiques d'esquerres a Llinars, tant absents darrerement, de la ma del nostre Grup Municipal, format pel Jordi i la Rosa, però amb el suport i el recolzament de tota la família socialista.

Vull des d'aquí agraïr públicament al Jordi i la Rosa que hagin pensat en mi per ser el Primer Secretari, al conjunt de la militància el recolzament que m'han donat de forma especial a l'Ignacio i al Santi, a la gent de lagrupació de Granollers pel suport i l'estima que em van mostrar ahir durant la celebració de la seva assemblea, i molt especialment al Juan A. Corchado i al Juanma Segovia (qui, a més, va assistir a l'assemblea de Llinars per donar-me el seu suport).

Però el meu agraïment ha d'anar, de nou però de forma especial, pel Jordi Sobrequés, per la generositat mostrada, per l'acolliment, per les noves complicitats i per la magnífica tasca realitzada durant aquests dos anys (sense la qual avui no podria estar parlant de renovació a Llinars) i per la tasca de preparació de l'Assemblea, presentant-me als i les militants i demanant-los el seu suport i convencent-los. Gràcies Jordi, espero no defraudar les espectatives!

Política i imatge... Informació i control...

Des del famós "la dona del Cèsar no només ha de ser honrada, també ho ha de semblar" (frase atribuïda a Juli Cèsar, vegeu http://es.wikiquote.org/wiki/Julio_César) fins al recent "The Obama Nation" veiem com d'important és la imatge dels qui ens governen o aspiren a fer-ho. En el fons es tracta de que la opinió de l'altri, les aparences, acaben sent importants. Decisives, fins i tot.

Si bé Espanya és un país reconegudament xafarder, on la "premsa" del cor i les entranyes es fa d'or gràcies a la falta d'escrúpols i a retorçar el sentit real d'una llibertat fonamental com la llibertat de premsa i d'informació, és cert també que és un dels països on menys importa als ciutadans el que fan els seus dirigents en la seva vida personal. Si hi ha infidelitats o no, si es tenen fills fora del matrimoni o no, si s'és gai o no... No sembla que afecti significativament a la imatge pública que els dirigents tenen pels electors. Fins i tot en els casos en què el que s'ha descobert no afecta a la intimitat, sinó a la honestedat (corrupció, etc) la majoria dels dirigents polítics acusats han revalidat els seus triomfs. Som un país curiós. Poc americanitzat en aquest sentit. Suposo que té molt a veure amb el caràcter mediterrani/llatí, i en la idea catòlica de la vida, on el perdó i el "qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra" (Joan, 8:7) pesen més que la visió anglogermànica i luterana (sacrifici i redempció) i la doble moral victoriana.

Ple de Llinars de 17 de juliol

Avui hi ha Ple a Llinars.
Jo no hi assistiré.
Estic molt cansat, físicament parlant.
Demà, a més, inicio un cap de setmana llarg, fins diumenge al migdia, de Congrés... cal anar-hi descansat.
A més, avui fa 31 anys va néixer el meu germà Marc. I no hi és. I no en tinc ganes. I ja està.

Organització!

Foto de The Media. Alguns drets reservats sota llicència Creative Commons.

L'altre dia ja li vaig dir a la meva Marina: cal que li posi ordre a la meva vida... No era metafòric. És una necessitat vital. Qualsevol persona que em conegui una mica pot imaginar en quin estat tinc el meu despatx a final de curs. O la de paperassa acumulada al cotxe. O la de gestions per finalitzar que he de resoldre abans d'anar de vacances... I això que sóc Secretari d'Organització, que si no...

El fet és que aquest estiu es presenta com un punt en molts aspectes de la meva vida. Un punt i seguit en algunes qüestions, punt i a part en d'altres i punt i final en alguna més.

Però com que sóc poc donat a l'exposició pública de la meva vida privada (relativament i depenent de amb qui em compari, evidentment) només faré esment dels que tenen a veure amb el bloc, com és lògic.

Així que, aquest estiu ha de suposar un punt i a part (mai un punt i final) en la meva relació política amb Granollers. Després del Congrés Nacional al qual assistiré aquest cap de setmana, la meva trajectòria política perdrà intensitat (espero i desitjo) pel fet que deixaré els càrrecs orgànics (per final de mandat i per voluntat pròpia) a Granollers i passaré a ser un militant més de Llinars del Vallès, on espero ser d'utilitat al meu partit i al poble en general.

Però d'això ja en parlarem amb més profunditat quan s'acosti el moment definitiu.

Serà aquest estiu també un moment important pel que respecta a noves activitats que vull desenvolupar a la xarxa i que tenen a veure amb la meva experiència en el món de la informació, la dinamització, l'activisme i l'associacionisme.

I serà un moment important perquè faré vacances. El dia 21, que a més és el meu 36è aniversari, començo unes vacances mai tant necessitades que es perllongaran (només, snif) fins el 8 d'agost.

En fi... Cosetes...

Anàlisi del Ple de Llinars

Ja us vaig dir que vaig arribar tard. I em vaig perdre alguna cosa important. Per exemple, que el Secretari de la corporació sembla que ens abandona i se'n va (se'n torna?) a Cardedeu... Llàstima... Trobaré a faltar aquella dicció mentre competeix amb Fernando Alonso en rapidesa (en aquest cas, llegint).

D'altra banda cal destacar que, si bé l'equip de Govern, al·legant problemes tècnics al principi i una estranya diferenciació entre acte públic i publicitat, no afavoreix l'emissió en directe dels Plens, un servidor va fer un liveblogging (I, II, III i IV) del Ple sense problemes. És clar que potser tampoc saben ni el que és ni que ho vaig fer o, en tot cas, que ho feia. M'ho permetran fer a la propera sessió? Serà interessant veure-ho. En tot cas, comença a ser urgent que els Plens (no els de Llinars, els de tots els municipis) s'equipin tecnològicament. Perquè els regidors han de tenir els informes en paper? Perquè no els poden tenir en memòries USB, per exemple? Perquè no poden tenir un portàtil cada un, degudament connectats a una pantalla que els permetés fer les explicacions de cara als companys de corporació i de cara al públic assistent de manera més planera i més ecològica? (I parlant d'ecologia, no seria molt millor renunciar d'una vegada per totes a les ampolles d'aigua de plàstic?). Perquè no es poden retransmetre els plens via streaming?

En fi... com deia, tot això no afecta només a Llinars, sinó a la immensa majoria d'ens locals. Ara bé. A Llinars hi ha qüestions flagrants. I la primera és la manca d'informació.