L'orgull de dedicar-me a la política

Som en dies d'alarma social pels casos de corrupció i de pressumpta corrupció.

Fa temps, també, que es parla de desafecció per la política. El terme el vaig sentir per primer cop en boca de l'Artur Mas, quan no va aconseguir (de nou) la Presidència de la Generalitat i va parlar-ne com si el problema fós de la classe política quan el que el preocupava era que "els seus" no l'havien votat tant com esperava...

Fa temps que es parla de que tots els polítics són (som) iguals...

De vegades aquesta expressió (sempre despectiva) fa referència a que tant hi fa votar dreta que esquerra, de vegades (la majoria) a que tothom que es dedica a la política és corrupte, o (com a mínim) interessat...

Conec molta gent que es dedica a la política. La majoria al meu partit, és clar, però en conec a tots els partits de l'espectre ideològic català.

I afirmo, sense rubor, que el 99,9 % d'ells (i d'elles) creuen en el que fan, sacrifiquen molt temps personal, posen en perill les seves relacions personals (en un percentatge també molt alt) i ho fan per voació de servei públic, per convicció moral i ètica.

Afirmo també que el poder pot corrompre, però que en la immensa majoria de les ocasions no ho fa, perquè els (i les) íntegres som més que els corruptes o els corrumpibles.

Afirmo l'orgull de dedicar-me a la política.

Ho faig a nivell d'Espanya, de Catalunya i de Llinars.

Ho faig a nivell públic i privat.

Ho faig a nivell personal i orgànic.

Sóc un ésser polític (que diria Aristòtil) per convicció, per necessitat intel·lectual, per genètica familiar i perquè no puc sofrir la injustícia social (o allò que jo considero injustícia).

I no només defenso la política i els polítics, sinó que defenso el sistema de partits (millorable, evidentment), el nostre sistema electoral (tot i necessitar una llei electoral catalana) i al conjunt de la classe política, perquè la immensa majoria dels i les que en formen part (dels i les que en formem part) som a diari al carrer, treballant, estudiant, vivint i escoltant i tractant de convèncer i mirant de millorar la vida dels nostres conciutadans.

I de la mateixa manera que defenso la política i els polítics, acuso als polítics que fan veure que no fan política. Als qui, amb un discurs populista, acusant els altres de "ser tots iguals", de fer política (contraposant-ho a que ells treballen pel seu poble), posen en perill la democràcia.

Perquè democràcia no és només anar a votar cada quatre anys, és obvi. Democràcia és reunir-se amb entitats i persones, empreses i sindicats... Democràcia és parlar i escoltar, convèncer i deixar-se convèncer... Però també és democràcia fugr del populisme, de l'acusació fàcil i de la demagògia.

A Llinars estic tip d'escoltar frases (dites per regidors) de l'estil: Vostès fan política, nosaltres treballem pel poble.

Però també estic fart d'escoltar frases (dites per altres regidors i per membres de formacions polítiques) de l'estil: el descrèdit de la política, estic fart(a) dels polítics, vosaltres no defenseu el poble sinó la vostra política...

Jo us acuso, a vosaltres polítics que feu veure que no ho sou, a vosaltres populistes, a vosaltres que us aprofiteu d'un sistema que, o critiqueu o us sentiu únics veritables valedors del mateix, de fer MALA política, de fomentar la desafecció i de ser un mal endèmic de la democràcia i us animo a rebatre'm i a demostrar que vaig errat.

Comments

[Publicado por: Jordi]

molt bon post!!
coincideixo totalment amb tu!!

[Publicado por: Marali]

Magnífic escrit que comparteixo totalment. Em sento orgullosa d'aquest polític de veritat i de cor.