Ahir al migdia, a l'edat de 88 anys, va morir el meu avi, el Joan Ramon i Valls.
El més gran dels Joan Ramon, el més gran dels Ramon de l'Ametlla que van anar a Granollers.,
Fill de Joan Ramon i de Francisca Valls (la iaia Quica de Can Milio, de l'Ametlla del Vallès)
Marit i vidu de la Visitación Berruezo Navío.
Pare de Joan Ramon i Berruezo i de Carmen Ramon i Berruezo.
Avi del Daniel Molina i Ramon, del Marc Ramon i Bernabé i de Joan Ramon i Bernabé.
Besavi del Joan Ramon (Martori) i de l'Aina Ramon per part meva i del Jordi Molina i d'un segon Molina que ens ha d'arribar en els propers mesos.
Germà de l'Angelina i de l'Emilio.
Tiet de l'Albert, la Lourdes i el Miquel.
Autodidacta (va haver de deixar l'escola als 9 o 10 anys).
Anarquista (Secretari Local i Comarcal de les Joventuts Llibertàries durant la Guerra Civil)
Exiliat (França, Argelés)
Empresonat (Espanya, camps de treball).
Clandestí (Maquis urbà, cel·lula de Granollers).
Químic autodidacta.
Mecànic autodidacta.
Músic autodidacta.
Empresari del sabó a Granollers fins que es va arruinar estafat per un soci.
Tripero.
Treballador de Politractor fins que es va jubilar.
Ciclista.
Manetes increïble.
Adust però alegre.
Fort com ho eren els homes i les dones de la seva generació.
Positiu.
Compromès.
Sempre disposat a ajudar els seus.
Amant dels seus moments i les seves aficions (escacs, encreuats, la música -guitarra, harmònica...- "l'invent", dibuixar...).
El recordo al seu despatx, tocant la guitarra o duent els comptes de la orquestra del meu pare, o dibuixant plànols del seu invent, el que havia d'aconseguir (per mitjà exclusiu de la mecànica) el moviment continu...
El recordo al taller, brut de greix fent girar politges i engranatges del seu invent...
El recordo amb el casc de ciclista i l'anorac vermell, fent 20 o 30 quilòmetres a diari.
El recordo acabant, sempre acabant, el "crussigrama" de La Vanguàrdia i resolent el problema d'escacs del mateix diari.
El recordo explicant-nos les seves batalletes durant la fugida a França, als camps de concentració, el retorn en bici a Espanya, la seva detenció, el batalló de treballadors prop de Gibraltar, la seva mili i com se n'escapolia, com va aconseguir no ser detingut en dues ocasions per la secreta dels grisos...
El recordo explicant-me com funciona un motor de dos temps i un de quatre...
El recordo deixant anar frase rere frase, refrany rere refrany, ocurrència rere ocurrència...
El recordo donant-nos suport crític sempre, a tots els néts, als seus fills...
El recordo en la cadira de rodes on va quedar els darrers anys de la seva vida...
El recordo amb els ulls brillants en conèixer els seus besnéts... I en cada retrobament...
El recordo tirant-li floretes a la iaia Visita, la seva dona...
El recordo explicant acudits.
El recordo amb els ulls negats, agraït, quan l'havia ajudat a posar-se al llit, o a seure a la cadira de rodes, o a passa-lo de la cadira al cotxe...
El recordo malalt, però feliç, estimant-nos a tots... Estimant-se molt...
El recordo amb les ganes de viure i de menjar...
I ara només el podré recordar...
T'enyoro avi.
T'estimo avi.
Fins sempre, avi...
En español | 
Contacte
Em dic Joan Ramon i Bernabé. També sóc conegut amb l'àlies musicbcn Vaig néixer a Granollers i ara visc a Llinars del Vallès
![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](http://baladre.net/images/catablocspetit.gif "Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]")
Ànims, una abraçada!
Publicado por: Andrea | 10/11/2009 en 11:22
Gràcies fill, segur que l'avi ja ho ha llegit també.
Publicado por: Marali | 10/11/2009 en 19:19
Un abrazo amigo.
Publicado por: Corcho | 11/11/2009 en 20:46
Noi, t'acompanyo en el sentiment. Jo encara recordo perfectament la mort dels meus dos avis com uns dels dies més tristos de la meva vida.
Salut company
Publicado por: Eduard | 18/11/2009 en 23:36