D'entre la gent de la meva generació (entre 35 i 45 anys) que conec, el posicionament davant la tecnologia és molt divers, com no podia ser d'altra manera, però destacant-ne dos grans "fronts" oposats entre ells. Jo els denomino "Protech" i "Antitech" (en un intent evidentment absurd de ser original).
Els Antitech no entenen les hores que la gent "perd" navegant per internet, parlant en xats, penjant fotos a flickr, escrivint posts en blocs, fent comentaris en blocs d'altres i, com a fenomen de masses indiscutible, fent tot el que es pot arribar a fer al Facebook... Tots, però, tenen correu electrònic, televisió digital de pagament (gairebé tots), iPod, càmera digital, dvd, l'emule instal·lat, repassen els pauerpoint-cadena amb delit i diuen gaudir d'una vida social plena que no els obliga a buscar vida social a la xarxa...
Els Protech diuen que si no ets a facebook ja hi seràs (o que no existeixes), que gràcies a aquesta i a d'altres xarxes socials estan en contacte amb gent que feia temps que no veien, que ells NO estan enganxats (però que coneixen gent que si), que la veritable informació és a la xarxa i no al carrer i que no pots viure d'esquenes als avenços tecnològics...
Un dels punts demés discrepància que existeixen (o que jo he observat) quan es troben un protech i un antitech és sobre la vida social dels usuaris de facebook (i abans dels xats) i sobre la seva soledat enla vida "real"...
Els uns defensen el mitjà com a tal (és a dir, com a medi), com a eina que facilita les relacions socials que ja tenen (o per potenciar-les i crear-ne de noves) i els altres que qui necessita d'aquestes eines per relacionar-se socialment és perquè, en el fons (que és una manera de dir: au, contradiu-me si tens nassos) aquesta gent (els usuaris de les xarxes socials) estan molt sols...
Els uns diuen que la xarxa social és facilitadora de vida social i els altres que n'és barrera...
Jo dic que tothom té raó. Que, evidentment, un medi, un mitjà, una eina, no és bona ni dolenta per ella mateixa. Que l'ús que se'n faci determinarà la bondat o no... de l'ús mateix, mai de l'eina... Que aquest debat és vell (l'aparició de la radio, de la tele, del cinema, del telèfon... el teatre mateix... ja van ser protagonistes d'aquest debat... la crema de llibres per part dels nazis.. etc... hi ha molts exemples en que s'ha intentat culpar una eina...)... Que si, que és veritat que hi ha gent que se sent sola que troba en aquestes xarxes, en aquestes tecnologies una manera d'escapar de la soledat... Que si, que hi ha gent que, gràcies a aquestes eines, desenvolupa d'altra manera les seves relacions socials...
També hi som els qui aprofitem aquestes eines per no haver de desenvolupar més relació social... Prefereixo, 1000 vegades, trobar-me amb ex-companys d'escola via facebook i declinar amablement la invitació al sopar d'exalumnes que anar-hi perquè algú et truca insistentment... Prefereixo 1000 vegades seguir el creixement dels fills dels amics via facebook que sentir-me culpable perquè no trobo el moment d'anar-los a visitar...
Per no parlar de la possibilitat de participar de moltes més activitats que tinc gràcies a les noves eines... Seguir unes jornades que es celebren a Lleida gràcies a Twitter és fantàstic. Sé què diuen en temps quasi real els ponents, sé què els pregunten i què responen... I no estic obligat a dedicar-li tot un dia, amb desplaçaments i àpats fora de casa i allunyat dels meus... I si m'ha interessat molt vaig a facebook, o a la web, o on sigui... i em llegeixo els documents emprats, els comentaris sobre els mateixos i totes les opinions... Mentre, sóc a Tossa, amb la família, estrenant un pis nou...
O per no parlar de la possibilitat de participar molta més gent en una activitat gràcies a la no necessitat de quedar... Un grup de treball via wiki, via "reader", via mails... és molt més productiu i, sobretot, molt més obert a la participació de gent allunyada en l'espai i en el temps (per incompatibilitats horàries, per exemple)... L'assincronitat de les eines, la no obligació a ser en un mateix espai i en un mateix moment per treballar, permet treballar quan estàs concentrat (major productivitat), permet que hi participi més gent, permet un estalvi energètic important (paper!)...
Però, el més important és que les noves tecnologies deixen de ser-ho (de noves) molt ràpid, i que les resistències a les mateixes desapareixen cada cop més ràpid, i que aprenem més ràpid a fer-ne un ús eficient...
I encara més important... Aquestes tecnologies, les aparegudes a partir de (des de l'aparició de/gràcies a/com a conseqüència de...) l'extensió d'internet, ens faciliten "noves" maneres de treballar ("noves" en el fons molt velles): ens faciliten la col·laboració, la cooperació, l'escolta activa, la retroalimentació efectiva, la construcció del discurs per la via socràtica (conversa=raó) i la igualtat (o una aproximació més en aquesta direcció) entre els participants de la conversa global...
I si no, si estic errat, sempre ens quedarà el tetris i el solitari com a grans catalitzadors de la desídia laboral... no?
En español | 
Contacte
Em dic Joan Ramon i Bernabé. També sóc conegut amb l'àlies musicbcn Vaig néixer a Granollers i ara visc a Llinars del Vallès
![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](http://baladre.net/images/catablocspetit.gif "Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]")
Últimos comentarios