L'11 de setembre: Llinars i Granollers

Ahir, com cada 11 de setembre, un tenia el cap anant del sentiment festiu al reivindicatiu, de Catalunya a Xile i de Xile a Nova York i tornem a començar...

Però, com no podia ser d'altra manera, fonamentalment l'11 de setembre és un dia per la celebració i la reivindicació a Catalunya.

I vaig tenir-ne una dosi (minsa) de cada. A les 10 (bé, una mica més tard que ens vam endarrerir) érem (la Marina -amb l'Aina- el Joan i jo) a la Plaça dels Països Catalans de Llinars, davant l'estàtua del Drac, participant (com a públic) en la ofrena floral. Val a dir que, en realitat, tot just vam arribar a temps de veure com dipositaven (una representació de tots els grups municipals) la ofrena floral i de cantar Els Segadors (curiós veure qui se sap quanta lletra de l'himne de Catalunya en aquests actes, je je je).

Després vam estar parlant, breument, amb el Rafael de Yzaguirre (CiU) i el Jordi Sobrequés i la Rosa M. Casellas (PSC). L'alcalde em va fer un cop de cap des de lluny a mode de salutació, molt més del que havia rebut fins avui...

Aquest acte, aquesta ofrena floral, encapçalada per l'Ajuntament, és el primer any que es celebra (que jo en tingui constància)... I això que Llinars té un alcalde d'Esquerra Republicana de Catalunya des del 2003!!! I si aquest any n'hi ha hagut, i cal que en quedi constància, ha estat perquè l'any passat el PSC va fer la ofrena (al mateix lloc on s'ha institucionalitzat enguany) pel seu compte... Després diran que els del PSC som botiflers, que no estimem la terra i aquestes mandangues... i que ERC són els veritables homes i dones d'esquerres que defensen Catalunya i que en volen la independència... Potser si, però a Llinars van a rebuf dels socialistes en patriotisme (en ser d'esquerres no, que encara no els hem vist les polítiques d'esquerres!).

Després vam marxar cap a Granollers, on la ofrena floral és més arrelada. Fa goig veure la plaça plena dels representants de la societat civil i política de la ciutat. Com cada any, l'acte comença amb la lectura del BAN que l'alcalde, el Josep Mayoral, ha redactat per commemorar la Diada Nacional de Catalunya. I enguany, com no, el BAN reivindicava el necessari nou finançament de Catalunya, la necessitat d'unió de les forces polítiques, socials i econòmiques de la societat catalana per tal d'aconseguir-lo i feia una crida a omplir de senyeres finestres i balcons. Heus aquí, doncs, el meu moment de reivindicació d'aquesta Diada.

Tot seguit s'han fet les ofrenes florals per part de les institucions (Ajuntament i Consell Comarcal), dels Partits Polítics i les seves organitzacions juvenils (no totes, en aquest cas: ni Unió de Joves, ni Joves d'Esquerra Verda, ni les Nuevas Generaciones hi han participat i les JERC ho han fet de forma conjunta amb ERC) i de tot el teixit associatiu (veïnal, esportiu, cultural, etc). Finalment hem comptat amb l'actuació d'una molt bona coral (no en recordo el nom, i em sap greu que ens ha ofert tres cançons (entre d'altres el Rossinyol) i Els Segadors, cantat també per tots els assistents.

I aquí ja hem marxat cap a casa i hem dedicat la resta del dia al plaer d'estar amb nosaltres sense fer res...