Política i imatge... Informació i control...

Des del famós "la dona del Cèsar no només ha de ser honrada, també ho ha de semblar" (frase atribuïda a Juli Cèsar, vegeu http://es.wikiquote.org/wiki/Julio_César) fins al recent "The Obama Nation" veiem com d'important és la imatge dels qui ens governen o aspiren a fer-ho. En el fons es tracta de que la opinió de l'altri, les aparences, acaben sent importants. Decisives, fins i tot.

Si bé Espanya és un país reconegudament xafarder, on la "premsa" del cor i les entranyes es fa d'or gràcies a la falta d'escrúpols i a retorçar el sentit real d'una llibertat fonamental com la llibertat de premsa i d'informació, és cert també que és un dels països on menys importa als ciutadans el que fan els seus dirigents en la seva vida personal. Si hi ha infidelitats o no, si es tenen fills fora del matrimoni o no, si s'és gai o no... No sembla que afecti significativament a la imatge pública que els dirigents tenen pels electors. Fins i tot en els casos en què el que s'ha descobert no afecta a la intimitat, sinó a la honestedat (corrupció, etc) la majoria dels dirigents polítics acusats han revalidat els seus triomfs. Som un país curiós. Poc americanitzat en aquest sentit. Suposo que té molt a veure amb el caràcter mediterrani/llatí, i en la idea catòlica de la vida, on el perdó i el "qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra" (Joan, 8:7) pesen més que la visió anglogermànica i luterana (sacrifici i redempció) i la doble moral victoriana.

Sigui com sigui, però, la imatge que es transmet és molt important. Determinant. Per això els polítics, en campanya, segueixen fent-se fotos amb nens, posant els (pocs) joves que van als mítings darrera l'escenari (per sortir a les fotos i la tele) i per això és tant important que sàpiguen el preu d'un cafè o d'una barra de pa o d'un bitllet de metro...

Per això tenim assessors d'imatge, caps de premsa, caps de comunicació, caps de màrqueting (i els seus equips corresponents)... Per això, avui, els grans mítings són espectacles destinats a omplir un espai amb banderes onejades per fidels seguidors que aplaudirem la frase concreta, triada per aquell dia com a missatge a transmetre via televisió...

I que la imatge és important ho demostra el fet que un somriure, un aturar-se a parlar amb el veí, són imprescindibles, sobretot en la política municipal.

Però saber que la imatge és important a vegades condueix en fer una política d'aparador, on el fons es deixa de banda, on la pedra i l'asfalt i algun acte cultural de renom amaguen la manca de visió estratègica, la falta de previsió i planificació i, de vegades, la manca de cultura democràtica.

N'és un exemple el meu municipi, on tenim un equip de govern desaparegut rere la figura de l'alcalde, un home d'aparença afable, amb un somriure perenne a la cara quan passeja pel poble i una barba blanquinosa que li confereix un aspecte de bonhomia. Un municipi on durant els darrers anys s'ha realitzat un canvi de fesomia al centre (no només, però fonamentalment), amb un més que acceptable condicionament de l'àrea central i amb l'arranjament de força zones verdes. Fins les darreres eleccions municipals aquest govern comptava amb el grup municipal socialista, que van fer una bona tasca, especialment en l'àrea de Cultura, on el José Manuel Pinto va saber conformar un equip tècnic de molt alt nivell i on, sobretot, es va fer una feina exemplar a l'hora de fomentar la participació de tot el teixit associatiu del poble a l'hora de configurar els actes del municipi, amb especial incís durant la Festa Major. I val a dir també que, un cop aconseguida la majoria absoluta per la gent d'ERC i la no renovació del pacte amb el PSC, la nova regidora de cultura, la Maria Teresa Masjuan, ha continuat (amb la seva empremta personal) en aquesta línia de col·laboració i participació social.

Però a Llinars hi ha moltes qüestions pendents de les que no sabem quin és el pla, ni tant sols el pensament, de l'equip de govern. No sabem quina idea de Llinars es té en quant a creixement demogràfic, urbanístic o industrial. No sabem quina política es vol desenvolupar en quant a l'àrea d'educació, darrerament en “l'ull de l'huracà” de la (minsa) vida política del meu poble.

Però si sabem que l'alcalde no permet la retransmissió dels plens.

Si sabem que l'alcalde no informa amb suficient antelació la resta de grups municipals dels afers de govern.

Si sabem que MAI busquen l'acord amb els altres grups en els assumptes de vital importància pel municipi, com l'ordenança de civisme, per exemple (aprovada, a més, sense seguir tots els preceptes legals, segons van denunciar al darrer ple des del Grup Municipal Socialista -on cal destacar la feina de la Rosa Casellas i el Jordi Sobrequés).

I si sabem que Llinars NO formarà part de la televisió comarcal del Vallès Oriental.

I no hi serà, segons l'alcalde, perquè és car. I ho substituiran per unes pantalles a l'àrea central on es donarà informació de caràcter local (i controlada per l'Ajuntament)...

És trist que aquesta sigui la manera que té aquest alcalde de veure la política, la informació (i el seu control)...

Així que, finalment, sembla que a Llinars hem passat de "la dona del Cèsar no només ha de ser honrada, també ho ha de semblar" al "mentre el Cèsar sembli honrat n'hi ha prou"(*). El que ens trobem és una política d'aparador molt ben pensada, un somriure als electors, però manca d'estratègia i de planificació, manca d'informació i plans (aquí si) per manipular o controlar la que es dóna...

Val a dir a que cal interpretar (evidentment) en aquest cas honrat per transparent, planificador i amb una cultura democràtica extensa... Ja que no crec que cap polític de Llinars, ni del Vallès Oriental, hagi deixat de ser honrat mai (i si algun cop ho cregués sobre algun d'ells, acudiria als jutjats, evidentment).