Tristeses i alegries
En un dia de dol com el d’ahir, on la tristesa planava en totes les converses sobre l’actualitat, l’alegria era veure per primer cop en molts anys tots els partits polítics del Congrés dels Diputats parlar amb una sola veu contra la barbàrie. S’agraeix. Es necessitava. Veure les imatges de desolació de la Xina després [...]
El desconcert dels nacionalismes
Si fem una mica de memòria i recordem quin era el sentiment majoritari a Catalunya el 10 de març de 2004 en quant a política es refereix, i ho comparem amb quin és el d’avui, podrem comprovar com n’és de fràgil la memòria, com en aquell moment ningú posava dates, ni refundava res, ni cremava [...]
“Malos tiempos para la lírica” i pel diàleg… adéu Imaz
Només deixo constància que un dirigent excepcional, al meu entendre, deixa la política demostrant diverses coses: que els que busquen el diàleg (i no la discusió) dins el PNB han perdut; que hi ha gent, en política, que sap perdre, que perdre políticament no ha de comportar necessàriament perdre la dignitat… Podeu llegir el text [...]