A ERC els perdedors del darrer congrés tenen formes diferents de fer… Mentre en Carod-Rovira ha acabat negociant una sortida digna, en Carretero planteja una nova escisió… I en Bertran? Segueixen fidels al partit i a la seva voluntat de canvi…
Llavors sembla que tothom té clar que la democràcia interna prima i que si un no se sent a gust dins un partit i perd i segueix sentint-se a disgust, arriba el moment de marxar… Ara caldrà veure els moviments d'aquest col·lectiu… Cap on aniran? Cap a l'extraparlamentarisme de les CUP buscant que deixin de ser extraparlamentaris de la seva mà? Cap a la "centralitat" de CiU? Sols cap a la soledat definitiva?
Jo no sóc independentista i ja em va bé que els altres es discuteixin, si m'ho plantejo des d'un punt de vista partidista… Però em pregunto què prima en la gent que, sabent-se minoritaris en la societat catalana, volent convertir-se en majoritaris, decideixen partir, esmicolar i per tant debilitar la única opció independentista que sempre ha tingut alguna cosa a dir, fins i tot en els moments més baixos…