Una setmana moguda.
Foto de fertraban. Tots els drets reservats.
La darrera setmana ha sigut mogudeta…
Si el passat dia 6 de desembre QMenta arribava a les 10.000′ visites (pàgines visitades, que no pas visitants: el dia 6 va finalitzar amb 10.037 pàgines visitades i 3928 visitants… cal treballar tant, encara) i avui ens trobem (a les 6:55 h.) en les 10.684, aquesta setmana llarga ha significat per QMenta altres qüestions interessants.
EL dia 7, que era pont, a casa en varem fer. I va ser fantàstic! També hi va haver pont a QMenta.
EL dia 8 ens despertavem amb la notícia de la mort del creador del Zoo d’en Pitus, en Sebastià Sorribas i no vaig voler deixar d’esmentar-lo en aquest article.
El dia 9, i després de dos dies de polèmica, no vaig poder-me’n estar i vaig fer referència a la intransigència i manca de tolerància que destil·len alguns independentistes exemplificades en les furibundes reaccions contra una desafortunada frase que el cantant Jofre Bardagí va fer a La Vanguardia i que es va veure obligat a matisar. Ho vaig fer amb aquest article.
El dia 10 vaig fer un article reflexiu i analític (dins les meves limitades possibilitats) sobre la revifalla de l’independentisme a Catalunya, que ha portat molta cua. Primer el vaig publicar aquí, a www.qmenta.cat i al meu bloc en castellà (traducció d’aquest) que és a www.qmenta.com. Després el Jose Rodríguez va tenir l’amabilitat de publicar (després que jo li comentés) la versió en castellà a www.socialdemocracia.org i després, i per segona vegada en la curta història d’aquest bloc, l’article va ser triat per la gent de www.poliblocs.cat per aparèixer en portada. Tot plegat ha fet que l’article tingués força repercussió: El toniher se’n feia ressò al seu bloc, cosa que em premetia conèixer una visió diferent de les meves paraules. També em passaria amb en Xavier Mir, un dels més destacats blocaires de referència dins el món independentista/sobiranista, que se’n va fer ressò al seu bloc amb aquest article.
L’11 de desembre em feia ressò de la jugada anticatalana i partidista que CiU va fer al Senat en aquest article.
El 12 la cosa encara "coleaba" (cuejava?) i ho vaig reflectir en aquest article.
El 13 em vaig voler fer ressò de la sortida definitiva de l’armari de la Jodie Foster en aquest article.
I el 14, en clau d’humor, vaig fer esment de la complexió de premer el botó correcte a l’hora de votar al Senat, i més seriosament, vaig encetar un seguit de crítiques als mitjans de comunicació i la seva tendència manipuladora. Vaig començar amb l’Avui. Tot plegat en aquest article.
Ha estat, doncs, una setmana moguda. Perquè, a més, cal sumar-li que la Marina dijous va marxar a Torí en el marc del posgrau que està fent (torna avui, dissabte, al migdia) i, per tant, i amb l’ajuda de la Carme, la meva sogra, el Joan ha estat cosa només meva… i és clar, he tingut menys temps del que voldria.
D’altra banda, la Vallesfera és a punt de convertir-se en una realitat, gràcies a l’impuls del Marc, de la Marina, del Toni, del Rafael, del David, del Jordi Eduard, de l’Estefania i de la Carme.
Tenim les jornades sobre la Catosfera com a fita propera i important i he descobert Twitter (i no m’agrada) i facebook (que m’agrada més). Estic experimentant amb la publicitat al meu bloc lúdic perquè he rebut alguna insinuació de proposta de tenir publicitat a QMenta. I, tal i com ha dit el meu status a Facebook sovint, estic cansat de la meva feina i començo a idear projectes més engrescadors.