Tristeses i alegries

En un dia de dol com el d’ahir, on la tristesa planava en totes les converses sobre l’actualitat, l’alegria era veure per primer cop en molts anys tots els partits polítics del Congrés dels Diputats parlar amb una sola veu contra la barbàrie. S’agraeix. Es necessitava.

Veure les imatges de desolació de la Xina després del terrible sisme tampoc és gens gratificant. Es parla de més de 7000 morts en poblacions de 10000. Es parla de nuclis de població sencers desapareguts, arrasats. Es parla de que l’exèrcit xinès haurà de fer servir paracaigudistes per poder arribar a l’epicentre del desastre. L’alegria sorgeix cada cop que apareix vida entre la runa. Supervivents tornats des d’un infern provinent de la natura i fet amb les restes artificials creades per l’home.

I en un ordre una mica més frívol, però que en el fons afecta una indústria emergent com és l’alta gastronomia, va el Santi Santamaria , orgullós, cregut i envejós com pocs, i presenta un llibre i per tal d’aconseguir ressò mediàtic, ataca la resta de xefs, acusant-los de mediàtics i de preparar plats que ells no es menjarien mai i, a sobre, els acusa de posar en risc la vida dels qui mengin aquests plats en usar productes poc segurs. La resposta ha estat fulminant i inequívoca per part dels xefs i dels científics que han assegurat que no hi ha cap perill de res. Trist que algú que havia sigut del millor d’una professió, en veure que ja no és l’únic i que fins i tot el sobrepassen, en comptes d’esforçar-se per millorar i acceptar que n’hi ha d’altres de millors (o amb més sort) es dediqui a desprestigiar-los…

Mentrestant, en l’absurda guerra de l’aigua, es demostra que el Decret tenia alguna deficiència (canviar el nivell d’alerta de forma automàtica, amb les consegüents mesures d’estalvi) i ha hagut de sortir el propi President Montilla a rectificar Baltasar, que en això de l’aigua està demostrant un desconeixement exemplar de quines són les polítiques comunicatives positives. Cada cop que parla tremolem. Cal afegir-hi, però, un ús vergonyós per part d’algun mitjà de comunicació (El Diari de Tarragona) que ahir publicava que Barcelona omple les seves piscines amb l’aigua de Tarragona. Això genera un malestar entre la població tarragonina, cosa que fa que l’alcalde, el socialista Josep Fèlix Ballesteros, anuncii que prohibeix la cessió d’aigua dels pous de Tarragona. I el Govern de l’Aragó demana que no es construeixi la canonada. I… I resulta que tot és molt trist, quan teníem la immensa alegria de que havia plogut.