I de què parlaríem?
Foto de Cindy47452. Alguns drets reservats sota llicència Creative Commons.
A Catalunya parlem d’independència. D’autodeterminació. De nació. De llengua. De sobirania. D’opressió. I en parlem molt. I hi ha molta, moltíssima gent que guanya diners parlant de tot plegat. I jo em pregunto: si mai Catalunya arriba a ser independent… de què parlaríem? I de què viuria tota aquesta gent? Ai… Sort en tenim d’Espanya, que ens distreu, que ens alimenta l’Ego, que ens fa bons i que ens dóna temes de conversa, que si no…
L’aposta pel to cínic, per l’humor negre tangencial, és la prova que no hi ha ni un sol argument per defensar la posició dependentista.
Mentre tu fas broma, l’Espanya tan democràtica a la qual vols pertànyer no permet que un lehendakari pregunti cosetes a la seva ciutadania.
Va, respon-me, deixa’m un comentari al bloc, que vaig a tant la paraula i em faré d’or gràcies a tu.
A Catalunya parlem de moltes tonteries i de projectes molt florits, però de vol gallinaci. Ara, també és cert que millor és parlar d’alguna cosa que no parlar de res perquè no hi ha arguments…
Gràcies Xavier per passar-te per aquí.
Gràcies David per passar-te per aquí.
… ostres… no tinc arguments…
Benvolgut Joan, a Catalunya parlem d’allò que ens cou i, en aquest cas en particular, allò estrany és que encara hi hagi gent que no li cogui, ni la injustícia històrica ni el maltracte democràtic i sagnia econòmica. Allò que més em meravella és veure que hi ha gent que senten gaubança de viure en l’anormalitat i, mentre clamen per la no-intervenció militar a Iraq, esmenen allò pactat a les corts, laminen amb el ribot allò esmenat, i, encara, ho passen per la Inquisició constitucional.
Sentir, cadascú pot sentir el que vulgui, amb la raó a la mà, cal aparcar els sentiments i triar allò més convenient. I això no ho representa l’estat espanyol, més jacobí que el papa. Amb la raó a mà el federalisme ha rebut l’impacte del míssil espanyol en plena línia de flotació. Fins quan parlarem de “collonades”? Quan posarem nom a les coses? O és que l’agència de col·locació ens demana fer costat a la crosta nacionalista espanyola instal·lada a Catalunya, que domina els mitjans i el rerefons de la nostra política, i vetlla pels interessos de la metròpoli?
El comentari del jaume ha estat a punt de ser eliminat, per mi, per la mala educació emprada en el comentari que ha fet en l’article que el Xavier Mir ha escrit referenciant aquest article.
Més informació a l’article següent: Injúries intolerables. Finalment, però, el deixo tal i com l’ha escrit, per més que insisteixi en desqualificacions que de ben segur no toleraria si les fes jo a casa seva.