I a Esquerra van fer primàries…

Foto de bernatff. Alguns drets reservats sota llicència Creative Commons.

I a Esquerra van fer primàries, i qui va guanyar va ser la democràcia interna.
Els i les qui m’heu llegit parlant d’ERC i el seu model de partit sabreu que la meva opinió sobre la organització independentista no és bona. Sabeu com m’he mostrat sempre contrari a l’assemblearisme (segueixo pensant igual) i com he criticat el desgavell dels republicans.
Però "lo cortés no quita lo valiente" i cal reconèixer quan les coses es fan bé. I la gent d’Esquerra ha encarat molt bé una situació molt complicada com és tenir quatre candidatures a la Presidència i a la Secretaria General del partit. Cal assenyalar que el procés de primàries ha estat (pel que jo en sé) transparent, amb molt debat (bastant clarificador) i un exemple de democràcia interna impecable.
Cal dir, també, que els mecanismes excepcionals (i unes primàries internes són un mecanisme excepcional) només es tiren endavant en moments de crisi i, per tant, que el mecanisme hagi funcionat bé no amaga que hi ha una crisi dins ERC i que, veient-ne els resultats, no sembla que les primàries hagin de suposar el final de la mateixa. Però, com deia, cal felicitar la gent d’Esquerra Republicana per com han conduit el procés fins ara.

Si entrem en l’anàlisi dels resultats, observem diverses qüestions rellevants:

1.- La candidatura oficialista, encapçalada per Puigcercós i Ridao ha guanyat, tant en l’elecció a la Presidència com a la Secretaria General.
2.- La candidatura crítica encapçalada per Carretero (reagrupament.cat) ha guanyat la batalla de la representativitat dels crítics, aconseguint ser la 2a. candidatura més votada en l’elecció a President.
3.- La candidatura de Benach i Niubó (i Carod) han aconseguit uns resultats molt millors dels esperats pels oficialistes, aconseguint ser la 2a. candidatura més votada en l’elecció a Secretari General.
4.- La candidatura de Renyer i Bertran ha perdut clarament, quedant últims en ambdues eleccions, especialment dolorós és el resultat obtingut per Renyer, amb només un 8,10% dels vots emesos.
5.- La participació ha estat elevada, amb uns percentatges del 70,92% i del 70,91% del cens en la Presidència i la Secretaria General, respectivament.
6.- Els partidaris de mantenir el Govern d’Entesa sumen el 63,90% dels vots si ens fixem en la Presidència i el 70,31% si ens fixem en la Secretaria General.
7.- Hi ha hagut unes votacions clarament orientades en funció de la persona, sobretot entre els crítics, i de manera molt clara en l’elecció a la Secretaria General, tot i que també es veu en la "lluita" per la segona posició en l’elecció a President.
8.- Hi ha hagut unes votacions molt clarament orientades en funció de la persona, com dèiem, però també de les idees i del territori.
9.- Esquerra té una militància molt activa però petita (el cens total són 9923 militants).
10.- Esquerra no ha resolt la crisi; només (i no és poca cosa) ha deixat clar el pes de cada opció davant unes negociacions que es presenten complexes.

Així doncs, el procés fins al proper Congrés i el desenvolupament del mateix seran claus. Les negociacions seran interessants, passi el que passi en les mateixes.

Què primarà més? Els posicionaments ideològics o les afinitats personals? La responsabilitat institucional o la responsabilitat orgànica? Pactarà Puigcercós amb Carod o amb Carretero? O amb ambdós? Hi afegiran a Bertran? Arribarem a una votació a la Búlgara? Qui serà el proper cap de llista a les eleccions a la Generalitat?

Emocionant.

Ho seguirem