Ahir ens vam reunir la gent que formarem part de la delegació de Granollers a l’11è Congrés Nacional del PSC, que se celebrarà els propers dies 18, 19 i 20 de juliol. Vam convocat tant a delegats com a convidats, en el que és un costum fortament arrelat a Granollers de considerar tothom qui va a un acte d’aquesta mena com a membre de la delegació, més enllà de si pot o no assistir a totes les reunions i de si pot o no votar. En tot cas, en les deliberacions (si és que n’hi arriba a haver) que tingui la nostra delegació hi participarà tothom.
La qüestió és que vam parlar més de logística que d’altra cosa: Les qüestions ideològico-programàtiques ja estan clares (les ponències són les que són i el nostre posicionament ha quedat reflectit en les esmenes presentades, sorgides del procés de debat que vam tenir) i les qüestions nominals estan encara més clares: la direcció no es sabrà fins la nit de dissabte a diumenge.
Al PSC, a diferència d’altres partits "germans", es vota nominalment i individualment a tots i cadascun dels membres de la Comissió Executiva Nacional. És a dir, pots estar completament d’acord amb tota la composició però expressar el teu desacord amb un nomenament concret, per exemple. Democràcia, en diuen.
Ahir no es van donar consignes, a excepció de demanar tothom que no falli durant el Congrés i, sobretot, que no passi com al darrer de CDC, on sembla que a les votacions finals hi van deixar d’assistir més del 30% dels delegats (sembla que no pas per crisi, sinó per diumengerisme flagrant).
Vam preguntar als més ben informats quins temes punyents es preveien. D’entrada cal dir que són tots a l’apartat ideològic i no pas al d’organització/estatutari… Això, per qui coneix qualsevol organització política, ja és una clara mostra de la pau interna existent. Tornant al tema… Hi haurà un esforç per transaccionar els posicionaments divergents en matèria d’aigua que s’han plantejat des de diferents territoris (res greu, sembla) i pel tema de l’energia nuclear (ningú aposta per ella, no penseu… el debat va més en la línia: permetem que les centrals esgotin la via útil que tenen o aboguem per parar-ne l’activitat abans?). Pel que fa als debats que han sorgit més a la premsa (els d’identitat nacional, etc) sembla que les esmenes trasaccionades estan gairebé pactades del tot…
En definitiva, sembla que serà un Congrés tranquil, on fonamentalment s’està realitzant un debat col·lectiu molt important (més de 6000 esmenes per a 4 ponències), amb un esforç per part dels relators per encabir-hi la major part de les aportacions de les diferents agrupacions (es parla d’entre un 70 i un 80% d’assumpció per part dels relators de les esmenes, sigui per la via de la incorporació, per la de la transacció o per la de la unió de diverses esmenes sota un nou redactat que assumeixi l’esperit del conjunt)…
Però un Congrés tranquil no vol dir un Congrés avorrit. No ho serà, segur, pels qui tenim ganes de retrobar amics i coneguts que el temps i les obligacions t’han posat més lluny del que voldries…
Ni ho serà pels qui hi anirem digitalitzats per fer-ne les nostres cròniques…
Serà cansat, això segur…
Però, n’estic segur també, pagarà la pena.
N’anirem informant!