Trepitjar merda

De vegades sembla que un hagi trepitjat merda (i ja em perdonareu l’expressió).

Un es troba amb la necessitat de vendre casa seva i se li complica tot el que se li pot complicar: que si no trobes venedor, que si has de vendre per sota de preu de cadastre, que si et falta un paper més, que si el notari no pot, que si el registre de la propietat això o allò…

I en política passa el mateix…

Tu vas fent la teva feina, però no pots sortir a repartir uns fulls volants perquè no han sortit encara de la impremta, que la crisi mundial acaba resultant que és culpa teva, que ara anuncies unes mesures tant imprescindibles com impopulars, que si a un altre municipi un company ha de dimitir per uns errors molt vistosos en la gestió d’un acte…

I tu no pots defallir, perquè el que s’espera de tu és tot el contrari: ànims, empenta, ganes, forces i solucions…

I no ho fas… Evidentment que no defalleixes… Però no pots deixar de pensar: que hem trepitjat merda?